Le proiet pilot de anticonzezionai debann pëia ia de setëmber

06/19/2026, 12:21 PM

La Junta provinziala dá pro a n proiet pilot por promöie la sanité sessuala y reprodutiva – azes debann ai anticonzezionai por i jogn y les porsones particolarmënter vulnerables

Le guern provinzial, sön proposta dl assessur ala sanité Hubert Messner, á aprové ai 19 de jügn le proiet pilot "Promoziun dla sanité sessuala, reprodutiva y da partner, cun azes debann ala prevenziun". (Foto: USP/Fabio Brucculeri)
Le guern provinzial, sön proposta dl assessur ala sanité Hubert Messner, á aprové ai 19 de jügn le proiet pilot "Promoziun dla sanité sessuala, reprodutiva y da partner, cun azes debann ala prevenziun". (Foto: USP/Fabio Brucculeri)

BALSAN (LPA). Chi che á danter 14 y 25 agn, che abitëia y é residënc te Südtirol, dess podëi damané tl dagní anticonzezionai debann. L’oferta pó gní anuzada, anfat de ci eté, ince da porsones che á debojëgn de proteziun particolara, sciöche por ejëmpl ëres che á patí violënza te situaziuns d’emergënza, o porsones che vëgn acompagnades te proiec de sostëgn sciöche Alba.

Le guern provinzial, sön proposta dl assessur ala sanité Hubert Messner, á aprové ai 19 de jügn le proiet pilot "Promoziun dla sanité sessuala, reprodutiva y da partner, cun azes debann ala prevenziun". Insciö mët en forza la Provinzia na lege dl 2025, che dá dant la poscibilité de anticonzezionai debann. Le proiet pëia ia al 1. de setëmber 2026 y jará inant por n ann.

Cun chësc proiet pilot realisëia la Provinzia n dessëgn preodü dala lege provinziala sön i Zëntri de consulënza familiara da l’ann passé, y ara dá n segnal sterch tl vers dla prevenziun y dla promoziun dla sanité, dij l’assessur Messner: "I orun ti alisiré ai jogn l’azes ales medejines de prevenziun y i sostigní tl tó dezijiuns informades y autonomes. Tl medemo tëmp orunse daidé prevení maraties trasmetüdes sessualmënter y evité gravidanzes nia orüdes", sotrissëia Messner.

Le proiet prevëiga da ti mëte a desposiziun debann, a chi che á le dërt, la pilora anticonzezionala, l’anel vaginal, le flaster ormonal, i implanc subcutans y les spiralales. Ince i presservatifs vëgn dá fora diretamënter ti zëntri de consulënza familiara che tol pert y pó ince gní stlüc ite ales atres metodes de prevenziun. I jogn y i adulc de vigni ses, tan inant ch’ai á le dërt, mëss podëi pié do i anticonzezionai tla medema manira, aladô dles prescriziuns dl dotur.

Ala pröma fasa tolará pert les strotöres de consulënza por les families convenzionades privatamënter y i ambulators por jones ti ospedai da Porsenú, Sterzing y Sanciana. Dedô dess le proiet gní slarié fora ince ales strotöres publiches de consulënza familiara dl’Aziënda Sanitara de Südtirol.

Tles strotöres interessades mëss, chi che á le dërt, gní aconsiá individualmënter, aladô dla situaziun, y ciafé na vijita ginecologica, mo nia ti caji canch’al vëgn metü a desposiziun condoms. Aladô de süa minunga, pó la doturia o le dotur dles ëres dé fora na zetola de prescriziun, cun chëra che an ciafa debann tles apoteches publiches o privates, anter 30 dis, le meso de prevenziun scrit dant. A chi che á le dërt ti vëgn i condoms partis fora diretamënter dai zëntri de consulënza.

L’azënt vëgn insciö metü sön l’informaziun, l’educaziun sessuala y la consulënza personala, dagnora cun le fin da promöie la sanité sessuala y reprodutiva di jogn, da informé sön la dërta adoranza dles metodes de prevenziun y por smendrí les gravidanzes nia orüdes y les infeziuns che an pó se taché.

Por le pröm ann gnarál investí tl proiet incër 500.000 euro. Do la fasa de proa gnarál valuté i resultac. Sce ai vëgn valutá positivamënter, pó le proiet gní arlungié o porté ite cun continuité tl liber dles prestaziuns dla Provinzia.

red/san